La meva travessa per Berga

Aquí va:

CiU: 7-8 (actualment, 7)
PSC: 4-5 (6)
CUP: 3-4 (2)
PP: 1-2 (1 trànsfuga)
ERC - (1)
IC-V - (-)
SI - (-)
PxC - (-)

No he tingut cap premonició ni conec cap enquesta. Aquesta setmana algú em va demanar posar per escrit la meva travessa, per provar d'endevinar el resultat de les eleccions a Berga. Dons així ho faig, més en la línia d'escriure unes ratlles de divertiment i d'anàlisi superficial, que no cap altra cosa. Espero que ningú s'ofengui ni s'ho agafi malament (n'hi ha que tenen la pell molt fina, malgrat dedicar-se a la política local...)

CiU
Berga, per naturalesa, ha estat gairebé sempre convergent. En la pràctica totalitat de les ocasions, CiU ha guanyat les eleccions, i algunes amb diferència més que notable. A les darreres municipals, CiU va recuperar el primer lloc dels resultats, passant al davant del PSC que havia guanyat, atípicament, en les anteriors amb Ramon Camps al davant. CiU ha governat amb majoria simple, el que ha provocat la impossibilitat d'executar la totalitat del seu programa. El més habitual en circumstàncies normals és que si no hi ha cap daltabaix seriós, els governs consolidin la seva majoria a les següents eleccions, és a dir, un augment natural de vots i regidors pel sol fet d'haver governat sense grans escàndols. Ara bé, hi ha la crisi, i la situació perjudica tots els qui governen. Per això, preveig un només lleuger augment de CiU, perquè no hi ha hagut cap gran polèmica contrària, però en entorn de crisi, es castiga els governs. Potser el deute existent amb els proveïdors sigui també un llast a l'hora de decantar vots, però la crisi general pot ser que mig disculpi el govern local. Cal tenir en compte també, la imatge de bonhomia i fins i tot simpatia que desprèn a mitja i llarga distància Juli Gendrau davant la majoria de berguedans.

PSC
El PSC havia guanyat les eleccions del 2003 a Berga, en plena efervescència Maragalliana a Catalunya i després d'un mandat (1999-2003) poc comunicatiu del convergent Badia que havia pactat amb Xoy el 1999 per fer desaparèixer Farguell del mapa polític local. Gràcies al pacte amb ERC, el PSC de Ramon Camps va assolir l'alcaldia el 2003. Però el 2007 la confusió i raresa del bipartit i el frau de les expectatives que Berga s'havia fet amb els socialistes, conjuntament amb la renovació a CiU va invertir de nou els resultats, portant Juli Gendrau a l'Alcaldia. Sembla que la tendència general del PSC va de baixa, la sensació és de derrota i la candidata, malgrat les seves capacitats potser no trasmet un missatge guanyador. També és cert que el PSC ha desaprofitat quatre anys d'oposició per promocionar un nou/nova líder, ja que qui ha exercit de portaveu i s'ha presentat davant l'opinió pública va ser Dani Bullich, passant al davant de l'actual candidata, que anava de número 2 de Ramon Camps. Quan aquest va dimitir, si hagués assolit el lideratge l'actual candidata (que era la segona de la llista, o sigui, la segona en qualitats) hauria tingut quatre anys per davant per cultivar una imatge pública de la que ara potser està mancada.

CUP
La CUP va estar a punt de treure 3 regidors, li va anar pels pèls en les darreres eleccions. Han aconseguit transmetre una imatge de seriositat i treball, s'hi han incorporat alguns cognoms (prohoms) berguedans però han sacrificat potser part de les bases més soclals-populars. La incorporació del cantat de Brams (Frances Ribera, Titot) pot tenir un doble efecte. per una part pot captar vots dels seus fans independentistamusicals, però per altra banda pot no contribuir a aquesta imatge de rigor i seriositat en el treball. Ja se sap, els artistes... La seva feina al llarg de la legislatura és un aspecte favorable que han sabut transmetre, i l'electorat ho agrairà. El desgast dels partits polítics convencionals també els afavoreix, com també l'increment del vot independentista, encara que aquest pugui patir a Berga una certa disgregació.

PP
Després del particular "Dragon Kahn" del PP de Berga en l'actual mandat amb el popular-independentista-pressumpte homòfob i més coses Josep Saña, finalment expulsat-dimitit del partit però sense haver abandonat l'escó, el PP, que va de recuperació a nivell general -o aquesta sensació han aconseguit transmetre- presenten un nou candidat molt identificat amb l'ideari de l'elector popular de Berga. El seu segon cognom juga també a favor seu, com també el segon de la llista, Josep Agüera, un emprenedor moderat i prou conegut com per representar un haver en aquesta candidatura. Els moments baixos del PP comencen a quedar lluny i el seu vot conservador sortirà demà diumenge a votar.

ERC
Esquerra va de baixa a nivell general, i a Berga, després d'anar d'una banda a l'altra (primer pacte amb CiU, depsrés amb PSC) i de sortir-ne escaldada de tot arreu, la seva situació actual és incerta. El vot independentista sembla que se'n pot anar més a la CUP, i el més radical, algun, potser a SI. La candidata, però, Mònica Grandia, pot tenir sorpreses amagades. la seva tenacitat i joventut són factor favorables, però també tenen la seva part negativa. EL vot berguedà és conservador, fins i tot el coixí de vots que ha tingut tradicionalment ERC a Berga és també conservador. I la franja de vots més joves pot anar-se'n a la CUP, molt més dinàmics durant els darrers quatre anys.

IC-V-SI-PxC
IC-V es pot mantenir en la mateixa línia de fa quatre anys, és a dir, sense assolir representació.

No m'atreveixo a analitzar les candidatures del Salvador Molins (SI) i de la Carme Prada(PxC). Només esmentar com a anecdòtica la seva presència en aquestes eleccions, especialment la seva campanya i la seva participació en algun debat. Sí, però, que vull comentar que malgrat la seva trajectòria i coneixent-la una mica, em sembla un error l'elecció que va fer la Carme Prada de presentar-se per PxC. Però vés a saber si això donarà una sorpresa. El discurs xenòfob també té els seus adeptes. Adeptes anònims?