Informació com les actes de les Juntes de Govern Local, els Decrets d'Alcaldia, l'estat d'execució dels pressupostos, els plans de govern local, les retribucions de grups i regidors, les declaracions de bens i d'incompatibilitats dels seus membres o simplement tota la documentació que per llei està a exposició pública hauria de poder-se consultar a la pàgina web de l'ajuntament, però no és així. ¿Realment, el govern municipal de Berga entén que són servidors públics, que han de donar comptes generosos i de forma permanent a la ciutadania, que és qui aporta els diners que ells administren? Tota aquesta informació, que existeix, que l'Ajuntament ja té, si el govern municipal no la publica, ¿hem d'entendre que l'està amagant? ¿Com és que a la pàgina web de l'Ajuntament no es publiquen disposicions que sí que es publiquen obligatòriament als butlletins oficials?
El mes de maig de 2012 va ser publicat el Reglament Orgànic Municipal de l'ajuntament de Berga, on es regulen alguns dels aspectes relacionats amb la informació que es facilita a la ciutadania i també la participació ciutadana en els afers de la gestió local. Més enllà del fet gairebé anecdòtic ja evidenciat de permetre la intervenció al final dels plens municipals a alguns col.lectius (en algun cas fins i tot a favor dels interessos del grup que governa), el reglament i l'aplicació que se n'ha fet no han aportat cap avanç significatiu en facilitar a la ciutadania informació clara i abundant sobre els afers municipals. Ben al contrari, encara poca que n'hi havia, a l'inici d'aquest mandat fins i tot se'n va suprimir. A la web de l'ajuntament havia estat possible consultar les actes de les Juntes de Govern Local; ara aquesta informació ja no hi és.
En el rànquing de caps de comarca de la Catalunya Central, Berga és la que es queda més enrere, i de tros, pel que fa a les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya, que es pot consultar a la web http://www.infoparticipa.cat/bones-practiques/estudi.html. Segons aquest mapa, Solsona es troba a un 80% de bones pràctiques, Manresa i Vic a un 73%, mentre que Berga se situa en un vergonyós 32%. Es tracta d'un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona en base al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública que va elaborar aquesta Universitat l’any 2003 amb un conjunt de recomanacions sobre la matèria. Dels gairebé 60 municipis catalans d'entre 10.001 i 20.000 habitants, Berga està entre els deu darrers pel que fa a transparència i informació, segons aquest mateix estudi.
Reglament Orgànic
Aquest reglament, redactat per l'Ajuntament de Berga el 2011 i actualment vigent, detalla, en el seu títol vuitè, els aspectes de la informació i la participació ciutadana en els afers municipals. Segons aquest reglament, l'Ajuntament ha de "facilitar al conjunt dels ciutadans, la més àmplia informació sobre la seva activitat, obres i serveis". Així, l'article 166 diu que el consistori ha d' «exposar al Tauler d’Anuncis electrònic, les Actes de les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local i les corresponents convocatòries i ordres del dia», «anunciar al Tauler d’Anuncis i a la pàgina web municipal l’aprovació inicial de les disposicions municipals de caràcter general» i «publicar per mitjans telemàtics el contingut actualitzat dels instruments d’ordenació territorial, urbanístics i de gestió urbanística en vigor o en tràmit, els anuncis d’informació pública o de qualsevol altre acte de tramitació de caràcter rellevant» i «qualsevol altra actuació que es consideri convenient». Això no es compleix.
L'article 135, diu: «Les actes de les Juntes de Govern Local i de les sessions del Ple, es penjaran un cop aprovades i diligenciades en la seu electrònica de l’Ajuntament per a la seva consulta. La vigència en la seu electrònica serà d’un any, procedint-se a despenjar transcorregut aquest període. En tot moment, es tindrà en compte la legislació de protecció de dades de caràcter personal i allò establert en la llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya que desenvolupa la Llei 11/2007, del 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.»
En tot l'any 2013, el tauler d'anuncis de la web de l'ajuntament de Berga ha publicat una única disposició (el BOP n'ha publicat 56), i en tot el 2012, al tauler d'anuncis de la web també n'hi consta només una, mentre que al BOP se n'han publicat 76 de l'Ajuntament de Berga en el mateix període. És un indicador.
Actes de la Junta de Govern Local
La Junta de Govern Local es reuneix setmanalment i és on es prenen la major part dels acords executius del govern municipal, i on també s'aproven les relacions de despeses. Si bé fins a l'anterior legislatura municipal, la pàgina Web de l'Ajuntament publicava els esborranys de les actes de la Junta de Govern Local, això no és així des d'aquest mandat, en el qual l'equip de govern de CiU disposa de majoria absoluta. D'entrada, doncs, la majoria absoluta ha portat més opacitat a la informació municipal per als ciutadans.
Alguna vegada s'ha esgrimit com a excusa de no publicar aquesta informació el fet que les actes contenen dades de caràcter personal protegides per la Llei Orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Si això fos així, només caldria tenir en compte que la major part dels programes informàtics de suport a la gestió municipal ja consideren aquest extrem, i molts ajuntaments ja gestionen els expedients amb les dades personals protegides (de persones físiques, no pas de les jurídiques). Així en la documentació dels expedients, els noms de les persones són substituïts per codis, protegint d'aquesta manera les dades de caràcter personal. En algun moment dels mandats anteriors, l'Ajuntament feia aquest procés de forma manual, i una persona dels serveis administratius es dedicava a repassar les actes de la Junta de Govern Local per canviar manualment els noms de persones per les seves inicials. Una aberració, existint eines de programari que ja ho fan.
Ara, com a excusa, podrien dir que amb l'escassedat de personal que hi ha a l'Ajuntament (?????) aquesta tasca no es pot fer i que no publiquen les actes de la Junta de Govern Local a la web per protegir les dades de caràcter personal. Doncs això seria una excusa insuficient, ja que només cal tramitar l'expedient amb un codi o amb el número del DNI en lloc del nom sencer de les persones físiques, i les dades ja queden preservades. O bé utilitzar les prestacions del software de gestió municipal que ja fa això de forma automàtica. A més a més, no seria pas dolent que les senyores i els senyors regidors prenguessin els acords sense tenir en compte els cognoms de les persones afectades.
Per altra banda, sí que es publiquen a la web les actes del Ple de l'Ajuntament, on en alguns acords bé que figuren dades de caràcter personal protegides per la llei.
Estat d'execució del pressupost
Les voluntats polítiques s'expressen a través dels pressupostos. Saber en què es gasta els diners l'Ajuntament és essencial i hauria de ser una obligació per a l'Ajuntament rendir comptes detallats a la ciutat de forma clara i accessible. És cert que els pressupostos estan publicats a la pàgina web, però no així el seu estat d'execució. De fet, el pressupost és només un paper, una declaració d'intencions que no reflexa la despesa real sinó una previsió teòrica. En què es gasta realment els diners l'Ajuntament queda reflectit en l'estat d'execució dels pressupostos, és a dir, en la despesa realment compromesa. I això, l'Ajuntament tampoc no ho fa públic.
Per exemple, el 25 de juliol de 2013, el BOP ha publicat l'anunci de l'Ajuntament de Berga segons el qual se sotmeten a informació pública els comptes generals de l’Ajuntament, els seus organismes autònoms i l’empresa municipal de l’any 2012, és a dir, l'estat d'execució real dels comptes del 2012. Aquesta informació, que està obligada per llei a exposició pública, és a la web de l'Ajuntament de Berga? No, no hi és. I d'això no se'n pot pas dir transparència, oi?
Com a ciutadans, tenim dret a aquesta informació sense haver de passar per filtres ni haver d'anar personalment a les oficines en plena era de les tecnologies de la informació i el coneixement. Però és que això ja no s'hauria de reclamar. És una obligació per al gestor públic electe facilitar aquesta informació i proporcionar a la ciutadania tota la informació i més sobre què fa i què no fa, i en què es gasta els diners públics. Els nostres diners.
Estat de pagament a proveïdors
Aquesta també seria una informació interessant. I aquí, generalment, es tracta de persones jurídiques i no pas físiques i, per tant, majoritàriament, no hi ha dades de caràcter personal que calgui protegir. Tenir la informació de quins proveïdors cobren i quins s'esperen més o menys temps a cobrar no hauria de ser impossible. Aquest seria també un bon indicador sobre la gestió que fa el govern municipal.
Altres informacions interessants per oferir a la ciutat serien els decrets d'alcaldia, les retribucions dels regidors, la seva declaració de bens i incompatibilitats, els diferents plans de gestió... hi ha multitud d'exemples d'ajuntaments que fan gala d'una transparència envejable. Simplement es tracta de tenir-ne la voluntat.
En definitiva, si bé la web i les tecnologies de la informació i el coneixement ofereixen un amplíssim ventall de possibilitats per facilitar informació, aquestes no s'aprofiten per part del govern municipal de Berga per passar comptes amb la ciutat sobre la seva gestió, i més aviat sembla que vagin guanyant en opacitat. Per altra banda, una tàctica destinada a protegir els mitjans de comunicació que els són més fidels i condescendents i evitar l'existència de mitjans lliures i independents completa aquest aïllament informatiu. Però els gestors municipals de Berga haurien de recordar contínuament que són servidors públics, que es deuen a la ciutat i que explicar-se i informar de tot el que fan, facilitant-ne tota mena de detalls, és la millor eina democràtica que poden oferir a la ciutat. Cal que s'exposin a la crítica, perquè a través d'aquesta, podran millorar la gestió. Si s'amaguen, si oculten informació, no només alimentaran aquesta desafecció de la ciutadania per la política (potser ja ho volen així) sinó que acabaran vivint aïllats, envoltats d'aduladors que els aniran distanciant de la realitat fins a separar-se'n completament. Ja ha passat en altres casos.
La desinformació genera desconfiança i això sempre és pitjor.
