Ens créiem avançats? Evidències de fracassos del model de societat.

Societat de la informació, noves tecnologies del coneixement... res de res. La societat, les estructures de governança, els serveis públics no estan preparats, malgrat que els recursos tecnològics hi són, però les organitzacions no s'hi han adaptat.

Tenim més tecnologia en un mòbil a la butxaca que la que es podien imaginar per a tot el món junt els pioners de la computació fa tan sols trenta o quaranta anys. Tot el que podem fer des de casa amb un ordinador era gairebé inimaginable.

Ara, però, amb el confinament i la pandèmia, resulta que tanta tecnologia ens serveix de ben poc en les coses importants.

Primera, i més essencial. Resulta que el sistema públic d'educació diu que no es poden continuar fent classes i avançar en el programa perquè no està assegurat que la tecnologia hagi arribat a totes les llars. Segurament ben cert. No a totes les llars dels alumnes de l'ensenyament públic deu haver arribat la tecnologia suficient com per poder seguir classes i treballs on-line.

Però quina mena de societat de la tecnologia i la informació és aquesta que ha desenvolupat centenars i milers de productes de consum basats en la tecnologia però, en canvi, no ha fet possible que tot l'alumnat de l'ensenyament públic les pugui fer servir des de casa? De debò? Quantitats esfereïdores de recursos invertits en.... vés a saber, i els alumnes no poden seguir les classes des de casa? Això, com a mínim, és un fracàs del model de societat. Tan que es posen a la boca el model d'educació i sistemes pedagògics i ara...?

Segona. La relació amb el sistema sanitari. No fa gaire, calia anar personalment a demanar «número» per fer-se visitar pel metge, i també cali anar a l'ambulatori per obtenir les receptes de medicaments. Ara, es pot demanar hora per telèfon i la recepta, encara en paper, cal dur-la físicament a la farmàcia. Hi ha en funcionament des de fa temps algunes tímides iniciatives, com ara el conjunt de recursos de lamevasalut de la Generalitat, des d'on et pots imprimir les receptes i pots consultar alguns informes i proves. S'ha avançat una mica en la gestió i compartició d'historials (funciona el mateix sistema a tot Europa? Si vas de viatge, els professionals poden accedir-hi?), però, en canvi, hi ha encara molt camí per recórrer. Si vols demanar hora, no hi ha totes les disponibles i, darrerament, ja no en dóna perquè en els propers dies no hi ha hores disponibles (tot i que si truques per telèfon, si que et poden donar hora per atendre't). Tampoc no hi ha el sistema per tenir una relació fluida amb el metge de família i/o la infermera. Fluida vol dir que et puguin respondre el mateix dia, i que potser estalviaria un bon nombre de visites presencials. És cert que hi ha una part de visites que irrenunciablement s'han de fer amb presència física. Cal examinar el pacient. Però també és cert que hi ha un bon nombre de tasques administratives o consultes vàries per les que no cal (Puc prendre aquest altre medicament o combinar-lo amb aquest altre? Aquesta reacció es pot evitar?) i centenars de qüestions que estalviarien tremps i recursos al sistema de salut. Potser es pot fer per telèfon forçant una mica la màquina, però això hauria d'estar preparat des del primer dia a través de mòbil o l'ordinador, ni que fos per correu-e.

Tercera. En desconec els motius, però trobo sorprenent que l'atenció domiciliària a persones amb diferents graus de dependència s'hagi suspès amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Precisament quan més falta fa, quan més s'ha de fer seguiment d'aquestes persones i tenir-ne cura, quan han tancat els centres de dia on anaven i ara ja no poden anar... doncs ara se suspèn la treballadora familiar que hi anava cada dia a ajudar i tampoc es pot ampliar el servei de repartiment del dinar a domicili, ja que dinaven al centre de dia que s'ha tancat i ara no en tenen ni tampoc se'l poden fer. Els hi portem els que si que podem, naturalment, intentant aplicar mesures preventives per evitar contagis sense ser professionals. Només faltaria. Però queda clar que el sistema no dóna la talla. Entenc que hi hagi escassedat d'efectius, però segur que no hi havia cap més alternativa?

Quarta. Empreses de serveis. Ara que molts ens hem quedat confinats a casa, alguns poden teletreballar i altres troben evasió en les plataformes de sèries i pel·lícules. Però ara resulta que la infrastructura tecnològica d'accés a internet no dóna prou per la demanda que hi ha. Caram. I que s'ha de baixar la resolució dels vídeos en streaming de sèries i pel·lícules, i fins i tot si te'n pots estar, deixa els matins perquè la gent teletreballi i ja veuràs la teva sèrie a la tarda o a la nit. Tornem-hi. Però quina mena d'empreses proveïdores TIC hi ha? Paguem preus desorbitats (busqueu comparativa de preus amb altres països europeus) i resulta que la infrastructura ja anava apurada? Va, home, va. Aquí els que haurien de donar la talla s'han estat gronxant en aquestes companyies o similars com ho feien fa cinquanta anys. Visca la tradició.

Però els que sí que donen la talla són la gran quantitat de persones que estan als primers trams dels serveis (públics o no), a les trinxeres, a la primera línia de foc-. Els qui recullen la brossa del porta a porta o escombren carrers o passen a desinfectar. Els qui atenen malalts o persones dependents. Els qui vetllen per la seguretat de la gent normal. Els qui mantenen la botiga o el súper oberts perquè la gent puguem menjar. Els qui despatxen a la farmàcia o endrecen des de dins. Els qui reparen avaries malgrat el temporal. Els qui reparteixen a domicili. Els qui vetllen perquè hi hagi llum als carrers o aigua a les aixetes. A tots els que, d'una forma o altra, es mantenen actius per als altres. A tots ells i altres amb tasques similars, moltes gràcies. I recordem tots plegats a l'hora de generar tendències, a l'hora de reclamar, a l'hora d'exigir i també, naturalment, a l'hora de votar, recordem, dic, qui vetlla perquè les coses funcionin correctament i qui no. Recordem-ho quan parlin d'educació, de sanitat, de serveis socials. Recordem què han fet en circumstàncies difícils com les actuals.

Estalviem per gastar més?

La cooperativa de subministrament elèctric a la que pertanyem ens envia un informe anual sobre les característiques del nostre consum. Resulta que, en relació a l'any anterior, hem estalviat un 4% en el consum, però..... hem pagat un 3% més. I això em porta a la terrible sospita que, en matèria energètica, llum i gas, com més estalviem, més s'apugen els preus. Potser per això les companyies convencionals aparenten promocionar l'estalvi (cosa que seria contradictori amb la seva finalitat de fer negoci). Animen a consumir menys perquè saben que, encara que es consumeixi menys, augmentaran els seus ingressos per les moltes complicitats que s'ha assegurat entre els qui poden decidir sobre els preus.

Som energia

Dos missals, per pietat

Reverendíssima Mare Superiora de la Congregació

Com que crec que heu fet vot de pobresa i voleu presentar-vos a l'Altíssim amb una mà al davant i una altra al darrera, desitjaria que traspasséssiu dos missals de la vostra biblioteca a la biblioteca de la capella de la meva parròquia, que n'anem prou mancats, i si trobeu que amb dos encara no hi tindríeu prou indulgència, podeu multiplicar tant com us plagui aquesta quantitat.

Us asseguro que, a la meva parròquia, la nostra Fe no té límits quan es tracta de missals i que la vostra Pietosa Generositat trobarà recompensa divina en el si de la Santa Mare Impremta, mentre nosaltres, devots, consumirem amb fervor lletra a lletra i pàgina a pàgina, els missals rebuts i que tant de bo engrandeixin caritativament la nostra migrada i escassa biblioteca.

El Reverend Mossèn de la nostra capella ja us indicarà on s'han de col·locar.

Molt agraït,

Jo

Ràdio Berga, i ara, què?

Queden enrere els anys en què la ràdio a Berga era capaç d’engrescar col·lectius i persones il·lusionades per esdevenir una autèntica eina de comunicació local, i era escoltada per tot Berga i part de la comarca. Això passava quan la Ràdio, Ràdio Berga, era de titularitat privada, aquella llicència que va començar a emetre el 1986. Hi havia dies que es podia passejar pel carrer Major de Berga sense deixar d’escoltar Ràdio Berga que estava posada per pisos i establiments.

Paradoxalment quan la ràdio ha estat de titularitat pública, encara que de gestió privada, no ha aconseguit aquest efecte. Ben al contrari, i malgrat una gestió tècnica més que correcta, la Ràdio Berga municipal des del 2005 no ha aconseguit audiència. Tot i els premis i les campanyes d’autobombo, les xifres de les audiències han estat decebedores al llarg dels anys. Tampoc no ha aconseguit fer una ràdio municipal, és a dir, una ràdio pública. En realitat s’ha utilitzat una llicència pública per fer ràdio comercial privada. Ni tan sols s’han retransmès els plens municipals.

De fet aquesta ràdio ja va començar amb mal peu. El concurs convocat el 2005 per l’Ajuntament va imposar unes condicions impossibles de complir; qui sap si per evitar que es presentés ningú més que els que s’hi movien aleshores. Ni el mateix adjudicatari va complir les clàusules, ni tampoc, aleshores, l’Ajuntament ho va exigir. Va ser trampa? Potser si no hagués estat per la CUP i per un grup impulsor alternatiu que en el seu dia van aixecar la llebre, tot hauria transcorregut pacíficament sense soroll i una empresa privada se seguiria beneficiant d’una situació irregular pagada amb els diners dels berguedans.

I després de tot aquest desordre ens hem trobat que Ràdio Berga no sona perquè s’ha espatllat el reemissor en una nit de tempesta –meteorològica- , i que l’Ajuntament no sap si reparar-lo, perquè, de fet, amb l’embolic judicial que hi ha de reclamacions entre empresa i consistori, i amb la baixa audiència i com que els darrers mesos només posaven música i no feien programes, potser tampoc no val la pena tenir una ràdio local pública per a això. Però mentrestant, la ciutat va pagant els costos, entre ells, un lloguer d’un local de més de 1.000 € mensuals que serveix perquè una empresa privada hi desenvolupi els seus negocis publicitaris, competint amb altres mitjans que sí que han de pagar els seus costos.

Ràdio pública local

Una ràdio municipal ha d’estar al servei de la ciutadania i de l’Ajuntament atès el seu caràcter públic. Ha de ser un mecanisme participatiu i de difusió per al teixit local, entitats, activitats, la cultura, les festes, els esdeveniments.... Potser ha de deixar en un segon terme l’escrupolositat sobre qualitat i professionalitat i posar-se al servei de la vida local. Una emissora municipal a Berga necessita molt pocs professionals contractats i obrir-se a la ciutadania i al voluntariat. Totes les entitats, clubs, associacions, escoles, estudiants i col·lectius haurien de tenir la possibilitat de fer-hi els seus programes, de difondre les seves activitats i, naturalment, hauria de ser el principal mecanisme de comunicació entre ajuntament i ciutat, comunicació bidireccional, s’entén. Aquest model no professionalitzat és el que podria donar garanties reals de continuïtat i sostenibilitat, respondre adequadament als requisits de la titularitat púbica local, no suposar una càrrega econòmica i atendre adequadament totes les inquietuds.

Plantejar un model de gestió de ràdio professionalitzat (com si fos una emissora privada comercial) és, ara per ara, inviable. Potser aquest tampoc hauria de ser l’objectiu. Però plantejar un model de ràdio municipal amb la majoria de continguts aportats per les entitats, permetre les aportacions de voluntaris, que cada organització hi pugui tenir el seu programa sigui potser la única garantia de poder mantenir aquest servei públic.

M’estranya que fins ara aquest model no hagi estat plantejat pel govern local. Em resulta sorprenent que un Ajuntament governat per la CUP no formuli un model de ràdio basat en la cooperació i participació ciutadana. I això no costa diners, com tampoc resulta difícil ni car ocupar la freqüència assignada amb un emissor que cobreixi la ciutat, amb la potència i l’antena d’acord amb els requisits tècnics de la llicència (que fins ara no s’han complert). En menys de 24 hores es podria tenir sense cost un aparell emetent des de l’Ajuntament i que pogués ser escoltat per tot Berga.

El govern de la CUP hauria de ser sensible a aquest plantejament, tant pel que fa al caràcter participatiu basat en el voluntariat com per qüestions econòmiques. Em resulta difícil entendre com van passant els mesos sense una postura clara; com és que no es prengui una determinació i es vagin a buscar estudis de viabilitat a fora, quan qui hauria de tenir clar el model és la ciutat i el mateix govern municipal. Sembla que no es vegin prou valents per fer-ho, i no ho entenc, perquè prou que han afrontat problemes molt més greus sense dubtar. Tampoc no s’entén que no fomentin el debat dins el Consell Audiovisual local, que per a això es va crear (o no?). No es tracta de convocar només quan hi ha informacions des de l’ajuntament, es tracta d’anar-les-hi a buscar, de promoure la reflexió i el debat buscant solucions. Què hi fan, sinó, els seus membres?

Per altra banda, els grups municipals de CiU (ara PDCAT) i PSC de Berga tenen un paper compromès. Ells han estat els qui han provocat i consentit els incompliments i que aquesta situació s’hagi enrarit fins a l’extrem actual. Haurien de reflexionar-hi profundament i afegir-se a un canvi de model de la ràdio municipal. Tenim un exemple magnífic a la comarca: Ràdio puig-reig. Que s’hi emmirallin.

Tampoc no hauria de sorprendre que el grup municipal d’ERC de Berga defensi gairebé fins a l’extrem de l’incomprensibilitat els gestors de la ràdio, tenint en compte que a Berga, ERC és en part l’herència del PSC i van ser ells qui van convocar el concurs i el van adjudicar a Bífidus i ara, que són a ERC, segur que tenen ben present que el responsable de Bífidus es va presentar per aquest partit a la llista de les darreres eleccions municipals d’Avià. Davant d’aquest conflicte, ERC de Berga haurien de ser una mica més intel·ligents i valorar la situació en funció dels interessos de la ciutat per davant dels dels seus correligionaris.

Per a Ràdio Berga, emissora municipal, només un model de ràdio basat en el voluntariat, responent a un mitjà púbic local i no pas comercial privat pot tenir futur a Berga, en el cas que es valori que existeix aquesta necessitat i que ha de ser coberta per un servei públic. I els qui vulguin una ràdio comercial, que vagin als concursos de llicències comercials.

Als polítics sobiranistes

Benvolguts polítics sobiranistes,

M’engresca l’independentisme, però m’estic tornant escèptic: el sobiranisme de Catalunya ha agafat embranzida els darrers anys com una moda, amb un simplista discurs economicofinancer tan superficial com efímer, perquè les modes passen. I això representa una amenaça.

Si us plau, convenceu-me que la independència de Catalunya serà per anar a millor. Però no feu un discurs sentimentaloide i buit, sense arguments prou sòlids o amb justificacions massa simples. Perquè donar per suposat que amb la independència tots plegats anirem a millor perquè tindrem més diners (com sembla que esteu dient) està per demostrar i es pot apagar com un foc d’encenalls.

Si us plau, justifiqueu-me per què, amb la independència, Catalunya serà un  país més just, amb més oportunitats, millor gestionat, amb unes administracions més eficients. Argumenteu-m’ho, per favor.

Expliqueu-me com ho fareu. Com ho fareu per oblidar les retallades  a les escoles o als hospitals.

Doneu-me, si us plau, garanties que Catalunya independent acabarà amb la corrupció en tots els nivells, que es perseguirà com mai els defraudadors fiscals, que es prioritzarà l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials i l’estat del benestar; que s’esquivarà un model d’economia neoliberal en el que els rics es fan més rics i els pobres més pobres i desapareixen les classes mitjanes.

Convenceu-me, si us plau, que no heu pujat al tren de l’independentisme per aferrar-vos al poder. Per no perdre la trona. Perquè si no ho feu així, si no expliqueu quin model de Catalunya independent defenseu, no només assistirem al fracàs estrepitós del sobiranisme i serem la riota internacional, sinó que, com a catalans, amb aquest fracàs ens enfonsarem en una profunda depressió col·lectiva per no haver estat capaços de dissenyar un país nou que funcioni de debò i fer-lo atractiu a la ciutadania. I això és feina vostra, polítics sobiranistes.

Un Germán a cada poble

Els darrers mesos, la imatge de l'alcalde de Cercs, Ferran Civil, ha sofert un gran canvi per a molta gent. El que era un metge-alcalde relativament discret i més o menys respectat (o no) ha passat a ser un condemnat, imputat, sospitós de corrupció i detestat personatge pendent de passar a la reserva. La persistència d'un regidor de l'oposició, Germán Sánchez, ha permès desvetllar qui és autènticament Ferran Civil. La tenacitat del regidor, que ha hagut d'acudir a la via judicial en molts casos, (després de ser ignorat en l'àmbit consistorial) ha destapat els abusos comesos, les il·legalitats i el tarannà d'un personatge que s'ha saltat les normes que hauria de fer complir quan li ha convingut.

Dissortadament, la manera de fer de Civil no és única, i probablement hi ha més casos d'alcaldes o responsables públics que, a manca d'oposició fiscalitzadora real i persistent, continuen campant a la seva i fent el que els sembla, entrant el clau per la cabota si cal. No crec que Cercs sigui un cas tan extraordinari. Per això és que desitjo que hi hagi un Germán Sánchez a cada poble. Que fiscalitzi de debò, que s'ho miri tot amb lupa i que denunciï tots els abusos i il·legalitats. Les normes, els contractes, els acords es fan per complir, i és responsabilitat dels governants complir-les i fer-les complir, i només el control, la vigilància i la fiscalització garanteixen justícia i equitat. I no cal anar gaire lluny per veure que la realitat el el món local de per aquests verals no és aquesta. Per més perepunyetes que sembli, cal un Germán a cada poble. Pot resultar incòmode per a algú, però crec que és una qüestió d'higiene democràtica.

En certa manera, molta gent que simplement ignorava o respectava a distància l'alcalde de Cercs, ara el condemna obertament (o ni que sigui de pensament o amb la boca petita) pels seus abusos. I els mitjans de comunicació en parlen, potser ja més desinhibits, a mesura que surten sentències o investigacions sobre aquest personatge. El critiquen llevat, és clar, dels de la seva classe inclosos alguns dels seus adversaris polítics. Aquí, -els partits- per variar, i tret d'alguna excepció, tots van amb peus de plom i malgrat les sentències judicials, no gosen (encara?) condemnar els seus actes. Ja m'agradaria veure algun polític del Berguedà, sigui del partit que sigui, condemnant aquest tarannà de l'alcalde de Cercs, però em sembla que fins ara tots hi han passat de puntetes. Només a la Diputació de Barcelona han tingut la profilaxi de prescindir de Civil com a vicepresident.

Però aquesta caiguda de prestigi de Civil a causa dels seus actes no es deu ni als mecanismes normals de control, ni a la transparència exercida (o no) per les institucions o partit dels quals forma/va part, ni tan sols de l'exercici de fiscalització dels principals grups opositors al seu ajuntament o a la diputació o a la comarca. (Potser és que algú -a banda de Civil- no ha fet els deures?). La caiguda de Civil es deu a la persistència d'un home a qui gairebé tothom li havia girat l'esquena i que des de fa anys denuncia amb tenacitat els abusos i les il·legalitats de l'alcalde de Cercs. Aquest home és regidor a l'ajuntament de Cercs i ha estat veient des de fa temps com es vulneren una i moltes vegades les normes que regulen allò públic al seu municipi, com es cometen abusos i com fins i tot s'intentava privar-lo d'exercir amb normalitat la seva tasca fiscalitzadora com a oposició.

A aquest home se li han organitzat manifestacions al davant de casa seva, se l'ha insultat públicament, se l'ha marginat al poble i se n'han rigut a la cara. La radicalitzacio de l'enfrontament amb Civil potser li ha bastit una imatge de baladrer i malcarat, però no per això mancat de raó. Aplaudeixo la seva tasca de fiscalització a l'oposició, de seguiment del govern municipal de Cercs, de denúncia (publica i judicial) del que considerava abús o il·legal. I envejo la Vila de Cercs perquè compta amb un regidor a l'oposició que s'encarrega de vetllar perquè les coses es facin ben fetes, de, si no pot evitar, denunciar els abusos, les il·legalitats i les martingales d'un individu a qui finalment se li ha vist el llautó. Per això m'agradaria que hi hagués a cada poble, a cada organisme públic, a cada institució, un o uns quants dignes representants dels electors que s'encarreguin de verificar que tot es fa com cal, d'evitar abusos, de denunciar trampes i, si cal, de portar davant la justícia els abusadors. Vull un Germán a cada poble.

Per què les innocentades del dia 28 van a menys?

No fa gaires anys, gairebé la totalitat de mitjans informatius estripaven amb exagerades innocentades, algunes que feien caure d’esquena. Però les bromes no es limitaven als mitjans, eren quotidianes, entre amics, parents o coneguts i fins i tot més enllà. Ara ja no. Per què?

Tinc una teoria: ara ja ens aixequen la camisa cada dia, no cal que siguin els sants innocents, ja ho fan  a diari,  és un fet habitual. Asseguren i es comprometen a no apujar impostos, a mantenir el poder adquisitiu de les pensions, a regular els mercats, el cost de la vida. Diuen que ja sortim de la crisi: “hahaha, quin riure, quines bromes!!!!”. Ens van escanyant poc a poc...

Bancs, grans corporacions, companyies energètiques i de comunicacions controlen el marro, els seus directius s’adjudiquen sous astronòmics, pensions vitalícies insultants, prebendes  per a la indignació mentre dia sí, dia també, empitjora la qualitat dels seus “serveis” (per dir-ho d’alguna manera) i n’apugen les tarifes, les comissions, els interessos i tot el que poden que, naturalment, paguem nosaltres, sovint sense adonar-nos-en del tot. Ah! I mantenen  en el poder els polítics que es pensen, il·lusos, que són ells els qui manen, essent només titelles menats pels primers. Sinó, vegeu els deutes que perdonen als partits, o en quines empreses fent “d’assessors” o “consellers” acaben molts dels polítics “retirats”.

Ens escupen a la cara: “no apujarem impostos, ni la llum, ni la telefonia, donarem crèdits a l’economia productiva...” i acaben fent-ho a l’inrevés, nosaltres paguem de gust, ens anem empobrint i ells acaben de membres del consell d’administració amb privilegis medievals i engreixant les seves fortunes cultivades no pas amb treball.

Així doncs, no és estrany que el dia dels sants innocents ja no ens fem bromes.... han esdevingut generalitzades durant tot l’any i les patim a diari i, innocents de nosaltres, les seguim aguantant i fins i tot alguns encara els riuen les gràcies.

Fins que ja en tinguem prou.I potser no falta gaire.