dissabte, 21 de març del 2020

Ens créiem avançats? Evidències de fracassos del model de societat.

Societat de la informació, noves tecnologies del coneixement... res de res. La societat, les estructures de governança, els serveis públics no estan preparats, malgrat que els recursos tecnològics hi són, però les organitzacions no s'hi han adaptat.

Tenim més tecnologia en un mòbil a la butxaca que la que es podien imaginar per a tot el món junt els pioners de la computació fa tan sols trenta o quaranta anys. Tot el que podem fer des de casa amb un ordinador era gairebé inimaginable.

Ara, però, amb el confinament i la pandèmia, resulta que tanta tecnologia ens serveix de ben poc en les coses importants.

Primera, i més essencial. Resulta que el sistema públic d'educació diu que no es poden continuar fent classes i avançar en el programa perquè no està assegurat que la tecnologia hagi arribat a totes les llars. Segurament ben cert. No a totes les llars dels alumnes de l'ensenyament públic deu haver arribat la tecnologia suficient com per poder seguir classes i treballs on-line.

Però quina mena de societat de la tecnologia i la informació és aquesta que ha desenvolupat centenars i milers de productes de consum basats en la tecnologia però, en canvi, no ha fet possible que tot l'alumnat de l'ensenyament públic les pugui fer servir des de casa? De debò? Quantitats esfereïdores de recursos invertits en.... vés a saber, i els alumnes no poden seguir les classes des de casa? Això, com a mínim, és un fracàs del model de societat. Tan que es posen a la boca el model d'educació i sistemes pedagògics i ara...?

Segona. La relació amb el sistema sanitari. No fa gaire, calia anar personalment a demanar «número» per fer-se visitar pel metge, i també cali anar a l'ambulatori per obtenir les receptes de medicaments. Ara, es pot demanar hora per telèfon i la recepta, encara en paper, cal dur-la físicament a la farmàcia. Hi ha en funcionament des de fa temps algunes tímides iniciatives, com ara el conjunt de recursos de lamevasalut de la Generalitat, des d'on et pots imprimir les receptes i pots consultar alguns informes i proves. S'ha avançat una mica en la gestió i compartició d'historials (funciona el mateix sistema a tot Europa? Si vas de viatge, els professionals poden accedir-hi?), però, en canvi, hi ha encara molt camí per recórrer. Si vols demanar hora, no hi ha totes les disponibles i, darrerament, ja no en dóna perquè en els propers dies no hi ha hores disponibles (tot i que si truques per telèfon, si que et poden donar hora per atendre't). Tampoc no hi ha el sistema per tenir una relació fluida amb el metge de família i/o la infermera. Fluida vol dir que et puguin respondre el mateix dia, i que potser estalviaria un bon nombre de visites presencials. És cert que hi ha una part de visites que irrenunciablement s'han de fer amb presència física. Cal examinar el pacient. Però també és cert que hi ha un bon nombre de tasques administratives o consultes vàries per les que no cal (Puc prendre aquest altre medicament o combinar-lo amb aquest altre? Aquesta reacció es pot evitar?) i centenars de qüestions que estalviarien tremps i recursos al sistema de salut. Potser es pot fer per telèfon forçant una mica la màquina, però això hauria d'estar preparat des del primer dia a través de mòbil o l'ordinador, ni que fos per correu-e.

Tercera. En desconec els motius, però trobo sorprenent que l'atenció domiciliària a persones amb diferents graus de dependència s'hagi suspès amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Precisament quan més falta fa, quan més s'ha de fer seguiment d'aquestes persones i tenir-ne cura, quan han tancat els centres de dia on anaven i ara ja no poden anar... doncs ara se suspèn la treballadora familiar que hi anava cada dia a ajudar i tampoc es pot ampliar el servei de repartiment del dinar a domicili, ja que dinaven al centre de dia que s'ha tancat i ara no en tenen ni tampoc se'l poden fer. Els hi portem els que si que podem, naturalment, intentant aplicar mesures preventives per evitar contagis sense ser professionals. Només faltaria. Però queda clar que el sistema no dóna la talla. Entenc que hi hagi escassedat d'efectius, però segur que no hi havia cap més alternativa?

Quarta. Empreses de serveis. Ara que molts ens hem quedat confinats a casa, alguns poden teletreballar i altres troben evasió en les plataformes de sèries i pel·lícules. Però ara resulta que la infrastructura tecnològica d'accés a internet no dóna prou per la demanda que hi ha. Caram. I que s'ha de baixar la resolució dels vídeos en streaming de sèries i pel·lícules, i fins i tot si te'n pots estar, deixa els matins perquè la gent teletreballi i ja veuràs la teva sèrie a la tarda o a la nit. Tornem-hi. Però quina mena d'empreses proveïdores TIC hi ha? Paguem preus desorbitats (busqueu comparativa de preus amb altres països europeus) i resulta que la infrastructura ja anava apurada? Va, home, va. Aquí els que haurien de donar la talla s'han estat gronxant en aquestes companyies o similars com ho feien fa cinquanta anys. Visca la tradició.

Però els que sí que donen la talla són la gran quantitat de persones que estan als primers trams dels serveis (públics o no), a les trinxeres, a la primera línia de foc-. Els qui recullen la brossa del porta a porta o escombren carrers o passen a desinfectar. Els qui atenen malalts o persones dependents. Els qui vetllen per la seguretat de la gent normal. Els qui mantenen la botiga o el súper oberts perquè la gent puguem menjar. Els qui despatxen a la farmàcia o endrecen des de dins. Els qui reparen avaries malgrat el temporal. Els qui reparteixen a domicili. Els qui vetllen perquè hi hagi llum als carrers o aigua a les aixetes. A tots els que, d'una forma o altra, es mantenen actius per als altres. A tots ells i altres amb tasques similars, moltes gràcies. I recordem tots plegats a l'hora de generar tendències, a l'hora de reclamar, a l'hora d'exigir i també, naturalment, a l'hora de votar, recordem, dic, qui vetlla perquè les coses funcionin correctament i qui no. Recordem-ho quan parlin d'educació, de sanitat, de serveis socials. Recordem què han fet en circumstàncies difícils com les actuals.

Estalviem per gastar més?



La cooperativa de subministrament elèctric a la que pertanyem ens envia un informe anual sobre les característiques del nostre consum. Resulta que, en relació a l'any anterior, hem estalviat un 4% en el consum, però..... hem pagat un 3% més. I això em porta a la terrible sospita que, en matèria energètica, llum i gas, com més estalviem, més s'apugen els preus. Potser per això les companyies convencionals aparenten promocionar l'estalvi (cosa que seria contradictori amb la seva finalitat de fer negoci). Animen a consumir menys perquè saben que, encara que es consumeixi menys, augmentaran els seus ingressos per les moltes complicitats que s'ha assegurat entre els qui poden decidir sobre els preus.

Som energia