Per què les innocentades del dia 28 van a menys?

No fa gaires anys, gairebé la totalitat de mitjans informatius estripaven amb exagerades innocentades, algunes que feien caure d’esquena. Però les bromes no es limitaven als mitjans, eren quotidianes, entre amics, parents o coneguts i fins i tot més enllà. Ara ja no. Per què?

Tinc una teoria: ara ja ens aixequen la camisa cada dia, no cal que siguin els sants innocents, ja ho fan  a diari,  és un fet habitual. Asseguren i es comprometen a no apujar impostos, a mantenir el poder adquisitiu de les pensions, a regular els mercats, el cost de la vida. Diuen que ja sortim de la crisi: “hahaha, quin riure, quines bromes!!!!”. Ens van escanyant poc a poc...

Bancs, grans corporacions, companyies energètiques i de comunicacions controlen el marro, els seus directius s’adjudiquen sous astronòmics, pensions vitalícies insultants, prebendes  per a la indignació mentre dia sí, dia també, empitjora la qualitat dels seus “serveis” (per dir-ho d’alguna manera) i n’apugen les tarifes, les comissions, els interessos i tot el que poden que, naturalment, paguem nosaltres, sovint sense adonar-nos-en del tot. Ah! I mantenen  en el poder els polítics que es pensen, il·lusos, que són ells els qui manen, essent només titelles menats pels primers. Sinó, vegeu els deutes que perdonen als partits, o en quines empreses fent “d’assessors” o “consellers” acaben molts dels polítics “retirats”.

Ens escupen a la cara: “no apujarem impostos, ni la llum, ni la telefonia, donarem crèdits a l’economia productiva...” i acaben fent-ho a l’inrevés, nosaltres paguem de gust, ens anem empobrint i ells acaben de membres del consell d’administració amb privilegis medievals i engreixant les seves fortunes cultivades no pas amb treball.

Així doncs, no és estrany que el dia dels sants innocents ja no ens fem bromes.... han esdevingut generalitzades durant tot l’any i les patim a diari i, innocents de nosaltres, les seguim aguantant i fins i tot alguns encara els riuen les gràcies.

Fins que ja en tinguem prou.I potser no falta gaire.

Ajuntament de Berga: majoria absoluta, opacitat total

El govern municipal de Berga, a la cua en transparència i informació 

Ara que s'està posant altra vegada de moda el mot "transparència" aplicat a les administracions i a la política, convé recordar alguns aspectes relatius al govern municipal de Berga, que entenc que ha fet un pas enrere en relació a la informació facilitada a la ciutadania sobre la gestió pública local.

Informació com les actes de les Juntes de Govern Local, els Decrets d'Alcaldia, l'estat d'execució dels pressupostos, els plans de govern local, les retribucions de grups i regidors, les declaracions de bens i d'incompatibilitats dels seus membres o simplement tota la documentació que per llei està a exposició pública hauria de poder-se consultar a la pàgina web de l'ajuntament, però no és així. ¿Realment, el govern municipal de Berga entén que són servidors públics, que han de donar comptes generosos i de forma permanent a la ciutadania, que és qui aporta els diners que ells administren? Tota aquesta informació, que existeix, que l'Ajuntament ja té, si el govern municipal no la publica, ¿hem d'entendre que l'està amagant? ¿Com és que a la pàgina web de l'Ajuntament no es publiquen disposicions que sí que es publiquen obligatòriament als butlletins oficials?

El mes de maig de 2012 va ser publicat el Reglament Orgànic Municipal de l'ajuntament de Berga, on es regulen alguns dels aspectes relacionats amb la informació que es facilita a la ciutadania i també la participació ciutadana en els afers de la gestió local. Més enllà del fet gairebé anecdòtic ja evidenciat de permetre la intervenció al final dels plens municipals a alguns col.lectius (en algun cas fins i tot a favor dels interessos del grup que governa), el reglament i l'aplicació que se n'ha fet no han aportat cap avanç significatiu en facilitar a la ciutadania informació clara i abundant sobre els afers municipals. Ben al contrari, encara poca que n'hi havia, a l'inici d'aquest mandat fins i tot se'n va suprimir. A la web de l'ajuntament havia estat possible consultar les actes de les Juntes de Govern Local; ara aquesta informació ja no hi és.

En el rànquing de caps de comarca de la Catalunya Central, Berga és la que es queda més enrere, i de tros, pel que fa a les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya, que es pot consultar a la web http://www.infoparticipa.cat/bones-practiques/estudi.html. Segons aquest mapa, Solsona es troba a un 80% de bones pràctiques, Manresa i Vic a un 73%, mentre que Berga se situa en un vergonyós 32%. Es tracta d'un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona en base al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública que va elaborar aquesta Universitat l’any 2003 amb un conjunt de recomanacions sobre la matèria. Dels gairebé 60 municipis catalans d'entre 10.001 i 20.000 habitants, Berga està entre els deu darrers pel que fa a transparència i informació, segons aquest mateix estudi.

Reglament Orgànic

Aquest reglament, redactat per l'Ajuntament de Berga el 2011 i actualment vigent, detalla, en el seu títol vuitè, els aspectes de la informació i la participació ciutadana en els afers municipals. Segons aquest reglament, l'Ajuntament ha de "facilitar al conjunt dels ciutadans, la més àmplia informació sobre la seva activitat, obres i serveis". Així, l'article 166 diu que el consistori ha d' «exposar al Tauler d’Anuncis electrònic, les Actes de les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local i les corresponents convocatòries i ordres del dia», «anunciar al Tauler d’Anuncis i a la pàgina web municipal l’aprovació inicial de les disposicions municipals de caràcter general» i «publicar per mitjans telemàtics el contingut actualitzat dels instruments d’ordenació territorial, urbanístics i de gestió urbanística en vigor o en tràmit, els anuncis d’informació pública o de qualsevol altre acte de tramitació de caràcter rellevant» i «qualsevol altra actuació que es consideri convenient». Això no es compleix.

L'article 135, diu: «Les actes de les Juntes de Govern Local i de les sessions del Ple, es penjaran un cop aprovades i diligenciades en la seu electrònica de l’Ajuntament per a la seva consulta. La vigència en la seu electrònica serà d’un any, procedint-se a despenjar transcorregut aquest període. En tot moment, es tindrà en compte la legislació de protecció de dades de caràcter personal i allò establert en la llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya que desenvolupa la Llei 11/2007, del 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.»

En tot l'any 2013, el tauler d'anuncis de la web de l'ajuntament de Berga ha publicat una única disposició (el BOP n'ha publicat 56), i en tot el 2012, al tauler d'anuncis de la web també n'hi consta només una, mentre que al BOP se n'han publicat 76 de l'Ajuntament de Berga en el mateix període. És un indicador.

Actes de la Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local es reuneix setmanalment i és on es prenen la major part dels acords executius del govern municipal, i on també s'aproven les relacions de despeses. Si bé fins a l'anterior legislatura municipal, la pàgina Web de l'Ajuntament publicava els esborranys de les actes de la Junta de Govern Local, això no és així des d'aquest mandat, en el qual l'equip de govern de CiU disposa de majoria absoluta. D'entrada, doncs, la majoria absoluta ha portat més opacitat a la informació municipal per als ciutadans.

Alguna vegada s'ha esgrimit com a excusa de no publicar aquesta informació el fet que les actes contenen dades de caràcter personal protegides per la Llei Orgànica de protecció de dades de caràcter personal. Si això fos així, només caldria tenir en compte que la major part dels programes informàtics de suport a la gestió municipal ja consideren aquest extrem, i molts ajuntaments ja gestionen els expedients amb les dades personals protegides (de persones físiques, no pas de les jurídiques). Així en la documentació dels expedients, els noms de les persones són substituïts per codis, protegint d'aquesta manera les dades de caràcter personal. En algun moment dels mandats anteriors, l'Ajuntament feia aquest procés de forma manual, i una persona dels serveis administratius es dedicava a repassar les actes de la Junta de Govern Local per canviar manualment els noms de persones per les seves inicials. Una aberració, existint eines de programari que ja ho fan.

Ara, com a excusa, podrien dir que amb l'escassedat de personal que hi ha a l'Ajuntament (?????) aquesta tasca no es pot fer i que no publiquen les actes de la Junta de Govern Local a la web per protegir les dades de caràcter personal. Doncs això seria una excusa insuficient, ja que només cal tramitar l'expedient amb un codi o amb el número del DNI en lloc del nom sencer de les persones físiques, i les dades ja queden preservades. O bé utilitzar les prestacions del software de gestió municipal que ja fa això de forma automàtica. A més a més, no seria pas dolent que les senyores i els senyors regidors prenguessin els acords sense tenir en compte els cognoms de les persones afectades.

Per altra banda, sí que es publiquen a la web les actes del Ple de l'Ajuntament, on en alguns acords bé que figuren dades de caràcter personal protegides per la llei.

Estat d'execució del pressupost

Les voluntats polítiques s'expressen a través dels pressupostos. Saber en què es gasta els diners l'Ajuntament és essencial i hauria de ser una obligació per a l'Ajuntament rendir comptes detallats a la ciutat de forma clara i accessible. És cert que els pressupostos estan publicats a la pàgina web, però no així el seu estat d'execució. De fet, el pressupost és només un paper, una declaració d'intencions que no reflexa la despesa real sinó una previsió teòrica. En què es gasta realment els diners l'Ajuntament queda reflectit en l'estat d'execució dels pressupostos, és a dir, en la despesa realment compromesa. I això, l'Ajuntament tampoc no ho fa públic.

Per exemple, el 25 de juliol de 2013, el BOP ha publicat l'anunci de l'Ajuntament de Berga segons el qual se sotmeten a informació pública els comptes generals de l’Ajuntament, els seus organismes autònoms i l’empresa municipal de l’any 2012, és a dir, l'estat d'execució real dels comptes del 2012. Aquesta informació, que està obligada per llei a exposició pública, és a la web de l'Ajuntament de Berga? No, no hi és. I d'això no se'n pot pas dir transparència, oi?

Com a ciutadans, tenim dret a aquesta informació sense haver de passar per filtres ni haver d'anar personalment a les oficines en plena era de les tecnologies de la informació i el coneixement. Però és que això ja no s'hauria de reclamar. És una obligació per al gestor públic electe facilitar aquesta informació i proporcionar a la ciutadania tota la informació i més sobre què fa i què no fa, i en què es gasta els diners públics. Els nostres diners.

Estat de pagament a proveïdors

Aquesta també seria una informació interessant. I aquí, generalment, es tracta de persones jurídiques i no pas físiques i, per tant, majoritàriament, no hi ha dades de caràcter personal que calgui protegir. Tenir la informació de quins proveïdors cobren i quins s'esperen més o menys temps a cobrar no hauria de ser impossible. Aquest seria també un bon indicador sobre la gestió que fa el govern municipal.

Altres informacions interessants per oferir a la ciutat serien els decrets d'alcaldia, les retribucions dels regidors, la seva declaració de bens i incompatibilitats, els diferents plans de gestió... hi ha multitud d'exemples d'ajuntaments que fan gala d'una transparència envejable. Simplement es tracta de tenir-ne la voluntat.

En definitiva, si bé la web i les tecnologies de la informació i el coneixement ofereixen un amplíssim ventall de possibilitats per facilitar informació, aquestes no s'aprofiten per part del govern municipal de Berga per passar comptes amb la ciutat sobre la seva gestió, i més aviat sembla que vagin guanyant en opacitat. Per altra banda, una tàctica destinada a protegir els mitjans de comunicació que els són més fidels i condescendents i evitar l'existència de mitjans lliures i independents completa aquest aïllament informatiu. Però els gestors municipals de Berga haurien de recordar contínuament que són servidors públics, que es deuen a la ciutat i que explicar-se i informar de tot el que fan, facilitant-ne tota mena de detalls, és la millor eina democràtica que poden oferir a la ciutat. Cal que s'exposin a la crítica, perquè a través d'aquesta, podran millorar la gestió. Si s'amaguen, si oculten informació, no només alimentaran aquesta desafecció de la ciutadania per la política (potser ja ho volen així) sinó que acabaran vivint aïllats, envoltats d'aduladors que els aniran distanciant de la realitat fins a separar-se'n completament. Ja ha passat en altres casos.

La desinformació genera desconfiança i això sempre és pitjor.

Caos = equilibri natural

La humanitat ha anat anomenant caos a allò que no ha pogut entendre o no ha sabut explicar, quan en realitat es tracta simplement d'equilibri natural.

Retorn als 27

Ahir vaig pujar a la teulada a muntar la meva nova antena Solarcon A-99 amb el kit de radials GPK1 que la converteixen en una 5/8 Fa una pila d'anys, per allà finals dels 70, l'amic malaguanyat Miquel Call («Patum-2») em va introduir al món de la radioafició, a través de la banda anomenada dels 27 MHz, Citizens Band (Banda Ciutadana) als EUA. Amb més il·lusió que coneixements, un soldador i un Sales-Kit em vaig construir una emissora (foto) i una antena que em van permetre descobrir la màgia i el magnetisme de la radioafició i entrar en contacte amb un món desconegut i una bona colla de bona gent. Els de Queralt, els Vicenç, el Josep Maria, i també el Joan Carles, també van ser una molt bona influència i vam establir una amistat que encara dura. Em vaig examinar per treure'm el títol de radio-operador, em van declarar "apto", però seguia a la banda no regulada dels 27 (aleshores ens deien pirates). M'enduia l'equip en les sortides o de vacances, parlava amb tota mena de gent, escoltàvem i seguíem els rallis dels voltants, i fins i tot, des de Berga, vaig establir contacte radiofònic amb el continent sud-americà, per no parlar d'Itàlia, o el sud de la península. Ens havíem d'esperar que acabessin les emissions de TV ("Despedida y cierre") per començar a establir comunicacions de llarga distància, ja que les emissions generaven interferències a la televisió dels veïns. Entre aficionats de les rodalies (Bages, Solsonès, Osona...) s'establien unes "rodes" on anàvem intervenint per torns. La màgia d'aquestes comunicacions ens omplia, i les rodes s'anaven fent grans i grans, i sota un ordre intuïtiu, s'anaven eixamplant. Després, allò dels 27 es va anar massificant. La banda va quedar petita per l'explosió de «vint-i-setaires»i van començar les noses, els sorolls, pitades... Jo també ho vaig anar deixant, la meva atenció es va anar orientant cap a altres qüestions i el tema va quedar latent, però relativament apagat, tot i que sempre m'ha agradat escoltar diferents bandes i freqüències de ràdio, des de radioaficionats fins a utilitàries o emissores comercials o estatals de països llunyans. Amb els mòbils i Internet, i especialment Missatgeria Instantània i els Xats; l'IRC primer, després messenger i ara les xarxes socials, sembla que el contacte entre uns frikis agafats a les seves emissores i que parlen una mica estrany hagi quedat anacrònic: res més lluny de la realitat. En les grans catàstrofes es demostra que, com que fallen les infrastructures bàsiques: electricitat, telèfon, mòbils, i els sistemes de comunicació convencional no funcionen, el paper dels radioaficionats esdevé primordial per a la comunicació entre zones afectades. Només cal disposar de l'emissora, l'antena i l'alimentació que pot subministrar una bateria de cotxe, sense dependre per a res de cap altra element. La American Radio Relay League va redactar un informe detallant l'importància de les comunicacions establertes pels radioaficionats en el recent desastre de l'huracà Sandy. A Ràdio4 (RNE), els divendres al vespre, sobreviu des de la temporada 1979-80 el programa "L'altra ràdio". Amb el pas dels anys, L'Altra Ràdio ha esdevingut l' únic programa de la radiodifusió catalana especialitzat en les telecomunicacions i la cultura audiovisual. L'Altra Ràdio s'emet per Ràdio 4 els divendres a les 22 hores. i en repetició el diumenges a la mitja nit (24 hores). Ara, que els 27 ja són legals (a Espanya cal pagar una taxa de 82,82 € tot i que una decisió de la Unió Europea CEPT ECC/DEC/(11)03, va establir el juny del 2011 la lliure utilització i exempció de llicència i taxa), ara, dic, hi he tornat. Aquella fal·lera dels anys 80 ja ha passat, queda ben poca gent, però la màgia segueix essent la mateixa. Amb equips que ja no fan interferències ni molesten els veïns que volen veure la TV, torno a poder demanar si em sent algú, i fer petar la xerrada amb altres radioaficionats, ben escassos als 27 MHz. Puc muntar l'equip al cotxe i anar a Queralt o a la Figuerassa, i tornar a repetir la recerca per diferents canals, per si algú escolta i respon (CQ) o bé demanar pas en una conversa (QSO). Demanar un CQ en un canal buit, o en el canal de crida (el 9), segueix tenint el mateix efecte que fa 30 anys. Demanar que si algú està sentint et contesti, deixar anar el botó del micro i esperar, sense saber si hi haurà resposta i, si n'hi ha, des d'on vindrà... i es produeix el miracle (o no), i si, algú ho ha sentit, algú respon, vés a saber. Em falta temps, però aquesta és la gràcia. S'ha recuperat la formalitat i el respecte i esperem que aquesta solvent tecnologia sobradament experimentada no l'haguem de fer servir per res més que per entretenir-nos.