dilluns, 30 de desembre del 2013

Per què les innocentades del dia 28 van a menys?

No fa gaires anys, gairebé la totalitat de mitjans informatius estripaven amb exagerades innocentades, algunes que feien caure d’esquena. Però les bromes no es limitaven als mitjans, eren quotidianes, entre amics, parents o coneguts i fins i tot més enllà. Ara ja no. Per què?

Tinc una teoria: ara ja ens aixequen la camisa cada dia, no cal que siguin els sants innocents, ja ho fan  a diari,  és un fet habitual. Asseguren i es comprometen a no apujar impostos, a mantenir el poder adquisitiu de les pensions, a regular els mercats, el cost de la vida. Diuen que ja sortim de la crisi: “hahaha, quin riure, quines bromes!!!!”. Ens van escanyant poc a poc...

Bancs, grans corporacions, companyies energètiques i de comunicacions controlen el marro, els seus directius s’adjudiquen sous astronòmics, pensions vitalícies insultants, prebendes  per a la indignació mentre dia sí, dia també, empitjora la qualitat dels seus “serveis” (per dir-ho d’alguna manera) i n’apugen les tarifes, les comissions, els interessos i tot el que poden que, naturalment, paguem nosaltres, sovint sense adonar-nos-en del tot. Ah! I mantenen  en el poder els polítics que es pensen, il·lusos, que són ells els qui manen, essent només titelles menats pels primers. Sinó, vegeu els deutes que perdonen als partits, o en quines empreses fent “d’assessors” o “consellers” acaben molts dels polítics “retirats”.

Ens escupen a la cara: “no apujarem impostos, ni la llum, ni la telefonia, donarem crèdits a l’economia productiva...” i acaben fent-ho a l’inrevés, nosaltres paguem de gust, ens anem empobrint i ells acaben de membres del consell d’administració amb privilegis medievals i engreixant les seves fortunes cultivades no pas amb treball.

Així doncs, no és estrany que el dia dels sants innocents ja no ens fem bromes.... han esdevingut generalitzades durant tot l’any i les patim a diari i, innocents de nosaltres, les seguim aguantant i fins i tot alguns encara els riuen les gràcies.


Fins que ja en tinguem prou.I potser no falta gaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada